a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 #

lirik lagu una altra juny - insomni - part 1-18

part 1 (palma)

ratlladíssima però estic en vida
i a quarts de quatre no hi ha una altra fita a fitar ni a dinamitar
si creus que no he après a estar sola i esperes un trist final
el triomf se’t farà bola, marica, he anat a escola
colzes a l’asfalt, al cap la meta clara
o quasi, ara canta a la cara, sé fer~li cas
ja no demano més l’eutanàsia
de colque cosa hauran servit les nits passaes escoltant nas

i ara espolso els meus dimonis, faig que sonin icònics
casta sonic i sony, carcassone i l’hipòlit
cardant d’odi la polis em posin o no la money
em bloquin o em microfonin
fight the way my parents taught me

res d’òrfena, et dic
vaig arribar al món amb un cor fanàtic
i no vull el teu or pеrquè he vist com l’or fa petit
si el cor еrràtic que em canta els harmònics a voltes l’he patit
ara la pau la trob per molt que no et moris

així que deixa’m fer, no em vinguis al darrere
tu queda’t a l’era, ta galera m’ha dut a la nit i ara sóc seva
la intempèrie m’ha fet la dentadura
ningú no neix amb dents, jo estic serrada amb lluna
amb el beat com una presa, al k.o. en presa única
que és bonica la nit aquí vista del cementeri
estaré fent~hi voltes com un ovni
el que en dic tenir dèria
hi ha qui en diu insomni

part 2 (bcn)

tinc ulls, els tinc oberts
tinc un botxí dispers
tinc un bocí del meu ésser en cada vers
tinc cura quan es tracta d’exposar~los en concerts
perquè escurçar~los és torçar~los i crea un caos que t’hi perds

tinc verds tots els semàfors perquè vinguis a abraçar~me
però no em trobaràs sense arma així que no et creïs mal karma
que ix car mancar a qui no té botó d’off
de colque cosa hauran servit les nits passaes escoltant kofs

si xoc perquè hi toc poc ja no em moc, ok?
fvck
tinc foc contra rocs, socs i tot joc bloc
jo que enlloc no enyoro cap estoc ni bloc
ni plor ni ploc si el teu camp no té cor ni port
i és fort la cara que té la gent
d’encarar raterament encara que aquesta agenda es destapa
perquè qui la fa bona és qui clapa
però jo almenys sé qui som
mort a la gent guapa

i al wàtzap
quina putada, la vida és trista
per a qui s’enfada si la deixo en vista
en fi, és igual, no em dedicaré a passar llista
t’he vist els missatges? sí
no t’he vist a l’horiginal ni al públic si m’apures
t’he trobat únicament al final del fil en sentir dir el meu nom
n’hi ha per passar tota la nit mirant vídeos del rodney
el que en dic cures
hi ha qui en diu insomni

part 3 (asp)

desperta és adjectiu
són molts anys en actiu
on no es diu el que es veu, on no es deu el que es viu
perquè vinguin lius ara a acusar~te de fingir ser real
és clar que rius, sí
si no sé ni fingir ser un tiu
si no hi eres no és culpa meva, verament se sent
un petó de les baumettes a picassent
però no tot s’explica a la primera que ve i té un amic gay
de colque cosa hauran servit les nits passaes escoltant green day

duta per astuta abans de votar a refutar anar a l’embut tan diminut
de la batuta que recluta carn que embruta i executa
em feia potar el full de ruta que ens vol quiets
sóc la juny
tu qui ets, fill de puta?

és seriós, no veus que jugar amb foc és perillós?
jo aquí apuntant a la lluna i tu mirant els seguidors
mari, posa’m filtres a l’insta, el meu vincle amb el virtual és viure amb el dvinsk clan

jaia de cartes a mà
ja hi ha qui em perdonarà si de ser tan senzilla peco
a spoty no es parlarà del que es sent al parc de la mar
ni del parc de la mar al pla de n’equa

campanades amb magrana, caputxa en nits cristianes
anant a expropiar fins que no quedi res a escurar
aquesta vida en mode incògnit
és el que en dic diàspora
però hi ha qui en diu insomni

part 4 (vlc)

histèric el cor
i el cap a mil li dóna crèdit
acumulant mèrits des que conjug dormir en pretèrit
què pot fer el son si ara conec platxeri i tiberis
que eren misteri quan la fosca els feia esotèrics?
pintant~me cementeris, núvols cineris, sense criteri
però ara sé que dormir és de nyèbits
i si una amiga així val un imperi
de colque cosa hauran servit les nits passaes escoltant l’erik

l’essència bella com denses i immenses hortènsies
d’allò que pens i defens amb urgència
perquè cal vèncer i no es venç al començ
hi ha feina ja feta que és extensa

i paciència durant l’ascens a pics tens ara intens
i això no és pas friends, au va pensa
qui pensi en new york, new york…
new york new york el meu cul, maricon
això és valència

fent voltes fins a marejar~me’n
barna – palma – barna – palma – alacant – barna i a pedalar del caba al carme
encara desperta, encara viva, us duc en mi com la sarna
seguiu despertes, seguiu vives tota la nit
fins que brindem a un quart menys tres de dues del migdia

aquesta no te la pilla ni un tricorni
és igual, el que aquí en diem ser vives
hi ha qui en diu insomni

part 5 (pobla de segur)

poca llum, que és lluna nova
venint de lluny cal renéixer
una altra lluna, una altra juny
una altra volta la mateixa, no accepto queixes
guardeu~vos~les per a qui té cove amb peix amb mà que el peixa

ella i jo hi érem abans
mudant el goig a cada sang
anar aguantant estoicament la pressió fins eixir~ne gneis
si vam pica’ns l’ullet a haisyn
de colque cosa hauran servit les nits passades escoltant la tracy

amb poca llum però molta claredat
no teclejant sense rumb
trec els llargs quan hi ha boirum
mantenint la vista al punt perquè no és heretat
veig poca llum i molta claredat

molta claredat i poca llum
la justa per llegir scum i disparar al cap a hume
mentre cant senyals de fum a una lluna que encara bat
per du’m ni feredat ni llum però molta claredat

els canvis de roba no distrauran, kiss up
ni els canvis que enfora lo sol ha emfatitzat
ni els canvis de nom en adar passar a nissan
o adar a adar
un scratch perquè no acabi l’any

va canviant de parla com d’esclova
si em renova em fa xerrar apitxat
tinc la millor amiga a monòver, sí
no em diguis que no se l’hi pot dir
jo d’això en dic amistat
però hi ha qui en diu insomni

part 6 (sallent)

estic comptant ovelles que no salten i a crits em belen friki
fent cas al ca, és el cas
el que sigui capaç d’entendre~ho, que m’ho expliqui
de xiqui es veia que no em cridava el ramat
volent veure el pequod naufragar en picat
team moby d~ck
i dic, han passat nits, cony
però els meus somnis segueixen sent els mateixos
és obvi, tenc el temps just, creus que he dormit?
però almenys he sabut fer~ne llei
de colque cosa hauran servit les nits passaes escoltant kae

perdona’m si aquests dies em veus trista
però és que he anat a acció rere festa i vist que
segueix sonant~hi el biza i no la finsta
mentre muntem assemblees per insta
on quan jo xerr de qui ens segueix la pista
em diu què fer i com fer~ho penya al·lista
normal que em peti el cap de tanta falsa sista
qualsevol dia em faré comunista

però avui no
hui el conformisme haurà de fotre’s
que anem a totes, maricon
anem a totes
ni cies ni psiquiàtrics ni salaris ni penitenciaris
ni pensar~hi, que són tot presons
com també ho són granges i escorxadors
com les fronteres dels collons
com les reformes
fvck les formes, dóna’m fons
sense aclucar els ulls per fer l’orni
el que en dic despertar noves generacions
hi ha qui en diu insomni

part 7 (balaguer)

setena nit dempeus
de mitjanit a sis i ratllada de sis a deu
hi ha matèries que ni empollant no et treus
millor deixar de fer~ho veure i assumir el paper
na clavdia i n’ares han marxat, na paulina també
però jo aguantaré el tipus
la mort i el seu cosí mortes de por dient amb aquesta no m’hi fico
i trinco a aquesta ted talk
normal que els quedi clar després de set cops
de colque cosa hauran servit les nits passaes escoltant dreadnoughts

com a remei contra tanta música que fot pena
baixos que emplenen, lletres que alienen
l’artesania, el folk i la poesia enviats a la trena
macdònalds sonor per injectar~se’l en vena

creure en la humanitat
confiar que ens en sortirem
sentir que el que faig serveix de res
pensar que aconseguirem trencar el cicles de la violència perpetuada en la cultura
esperar que aquesta no sigui la generació que s’endurà la llengua a nel crematori
visualitzar un futur que no sigui retroil·luminat
resistir a l’impuls de fotre el camp d’aquí
veus?
hi ha coses molt més difícils que no dormir

sí, potser aquesta és l’estrofa senzilla
però no és que afluixi
és que, filla, intenta tu tenir el cap clar entre djs de la infàmia i grapats de zombies
el que jo en dic sisplau, que això es puto acabi ja
hi ha qui en diu insomni

part 8 (zgz)

mirada esbatanada com a forats d’obús a la teulada
ha plogut merda i fa petar la clepsa altra vegada
i ja no em fa ballar ni l’adèle, no em fa enfadar ni l’ada
només me’n vull nar a casa

per a mi és aquí allà on l’a~2 para
no m’atrauen llegües manllevades mal llavades, llengües mai llevades
m’hai llevat de mala bava i no sé ni si una abraçada…
però de colque cosa hauran servit les nits passades escoltant kamada

com a catabalma car no em cal mar amb cap palma
ni un reialme i pell de dàlmata a la talma
vaig campal malgrat l’espalme d’una palmellada malmetent el que al matí era balma
tramant l’almanac amb l’alma
fvck
després de tant de palma – barna – palma – barna – alacant – palma
ja només anhelo la calma

i què m’has de vendre madrit? si me la sua
no se m’hi ha perdut res si no és veure la súa
però és que sua, no et compraré la pel·li
si no cremo madrit és perquè hi ha la seli

a mi què m’importen les lleganyes
si duc allò bo i millor d’alacantina a la manya?
i, les piranyes, que ni m’obrin
el que jo en dic cagar~me en’ver picat a cada tracamanya
hi ha qui en diu insomni

part 9 (salàs)

em cremen
els ulls em cremen, els dits em cremen
la mandíbula crispada i el cervell en monotema
si temo és que hi ha res a témer
tinc fets prou anys i vista prou contrada
i tant de témer em té amargada

a cada passa, a cada empenta nom el que no té nom
i torna l’univers a recordar~me qui és la domme
ja no sé com aquí és on hem finit
de colque cosa hauran servit les nits passaes escoltant pomme

vull? ja no sé si vull, no sé ni si bull
quan em mull se’m fa seu l’embull
sempre em falta un bull
si m’hi vull sent que si no bull és a punt i m’embull
em cago en la vida
juny, tia, tens un problema

cull, ja no sembr però cull
la que sempre acull el remull fent de nau escull
‘vent de nou d’escollir m’hi cull
qui m’ama m’escull, em recull i m’acull i chicago m’avisa
em cal urgentment aigua freda

xerr del retorn a la terra sent jo entre allò que és verge
dones de broma, dones d’aigua
que aquesta vida pesa no m’ho crec
jo ja la tinc apresa més pel dolor que per la màgia

i que vagi a fer punyetes la caldera
venc de galeres, no pens acabar al manicomi
movent~me perquè així el fred no m’afecta, sempre
el que en dic no parar quieta mai
hi ha qui en diu insomni

part 10 (banyoles)

pensant en tu
estic pensant en tu en comptes de dormir
hoy no duermo porque pienso en ti
i no em respons i esper que sigui perquè ho has aconseguit
i no que el mòbil t’és massa pesat als dits
el món s’ha fet petit però la distància immensa
pel pes de la impotència
i jo prenent paracetamols a cada calipàndria dubtant de si em defensa
de colque cosa hauran servit les nits passaes escoltant &drya

que jo també voldria fer~te una cançó
però no una de trista, vull fer~te una cançó d’orgull
que al que era blanc i negre hi vas posar color
i m’enorgulleix qui~sap~lo sebre que vas fer~ho tu

tu, la princesa guerrera que no ret l’arma mai
i si la reteres no em faria basarda
car l’univers observa i tu tens el karma a dalt
a tu i a mi ens espera una vida bàrbara

de tenyir~te els cabells de tot l’arc iris i que no vomitis
i si ho fas jo tornaré a agafar~te’ls
de passar nits cantant al backstage de la k1lla
de passar dies rient fins a quedar~ne fartes, de tirar~mos les cartes

de dir~te que t’estimo a cada circus
perquè no espera fins que és massa tard aquest cor de magrana indòmit
molt aviat pujaré per tornar a dir~t’ho
el que en dic trobar a faltar
hi ha qui en diu insomni

part 11 (vallbona)

com els neons de la granja, sempre activa
i el riki preguntant com se m’apaga
nit i dia
i si salten els ploms algú torna a activar~los de seguida
anant a fons en el sentir i en el pensar
i quin gol t’han marcat si no fas l’un al llit ni l’altre a la cua del mercat
per què hauria de valdre més aquell que aquest pres?
de colque cosa hauran servit les nits passaes escoltant dead prez

plantes avall i ferro amunt
si no ens cuida l’estat cuidem~nos tu a jo i jo a tu

hi ha qui acusa de frugal
però això o em belluga o em torna meixuga
amb el cervell fent pampallugues i arrugues de plorar
i calba com l’espluga
el coll que es nuga i no es desnuga ni per nougats
no hi ha fuga, no em pens drogar amb apatia i punt

no ens cuida l’estat, mos devem cuidar~mos cada una
així, plantes avall i ferro amunt

gràcies al punk, gràcies al rap
gràcies a tothom qui m’ha fet reflexionar sobre el que m’ha encebat
tinc cor, tinc cap, boto l’embut
sé que un extermini és un extermini per molt que sigui mut

i no salvaré el món ni tindré en pau la consciència
m’assaltaran flaixos fins que el son els pugui vèncer
cada nit ans no m’adormi
el que jo en dic ser qualcú que sent i pensa
hi ha qui en diu insomni

part 12 (l’h)

hi ha qui és massa guai per estar desperta
i hi ha qui com els dofins viu sempre alerta
així és la vida
hi ha qui nom juny, hi ha qui nom berta

hi ha boques massa obertes, hi ha orelles més que fartes
hi ha coses certes i qui si les dius salta a xapar~te
perquè pensar per tu mateixa sempre fa enfadar algun trol
tinc convergents i anarcoespanyolistes ensenyant~me les dents
si a l’escenari els prenc el control
però de colque cosa hauran servit les nits passaes escoltant doom scroll

fins al cony del color com a casta
quan no hi ha humilitat, el cap, què el llasta?
fins al cony d’haver de tocar fusta quan no hi ha humilitat
tant ha de costar?
fins al cony i eternament molesta
quan no hi ha humilitat avant la resta
fins al cony que el dogma faci crosta damunt la humilitat
o ho feu a posta?

no cal llegir chomsky
o sigui, ajuda, però no cal
només cal reflexionar i no ser…
val, potser si dic això algú prendrà mal
però ja he dit marica i fill de puta
em permetré dir subnormal

m’és igual ni molar
ni mulan immolant hi molaria tanta tinta
si els seus embats són cavicornis que els portin
el que jo en dic pensar el que penso i no el que em dicten
marica, hi ha qui en diu insomni

part 13 (bellpuig)

hauria d’estar dormint, com diu el poema
segur que ho has pillat, em fots tretze voltes en el que amb lletra té a veure
però on recolzes el cap quan llegeixes sense pietat
com la marçal t’ha concentrat tantes magranes que de vista es perden?
jo no sé escriure coherent sense feliç
no penso escoltar mai més el no de las niñas
ni qui et vol conseqüent sota un cel gris
de colque cosa hauran servit les nits passaes escoltant maría ruiz

tinc poesia sobreeixint~mes dels prestatges, la taula, el sofà, el mirall
presagis, versos, punts
imatges not just al sol del migdia, també ara de nit em calen
què hi fa si no rimen?
els versos són versos, no exàmens

són màgia, d’acord?
voler racionalitzar~ho és fort
els murmuris de l’instint haurien d’estripar la parla
hi ha coses massa belles per’ver d’amagar~les
i et dic que d’aquest poema algú en té el record

hi ha versos massa certs per desar el boli i la llibreta
hi ha llistes massa llargues per deixar~les incompletes
i és fer la vida amarga i no vull viure~hi, jo
en un món on sabers essencials com aquest no es transmeten

perquè calen referents
i tu tries casa, ho sé
jo també, d’això es tracta
obre el jo com a altra, digue’m què esculls
saps que és d’inconscients nar fent~se el longuis
el que en dic qüestió de temps
hi ha qui en diu insomni

part 14 (molins)

massa tard per ser ahir
massa d’hora per ser demà, sí
les nits de kislev no hi ha qui se les acabi
encabir dilluns, dimarts i tal dins tanta estrella és criminal
i és impossible o sacríleg o reaccionari
no voler veure que hi ha altres reialmes de tèrmica i manyoples
i sentir com rinxola cada poble per respirar una calma que enamora
de colque cosa hauran servit les nits passaes escoltant sorah

oh tranquil·litat, dóna’m sopluig entre els teus braços
que bolca merda a cabassos el món quan desperta
oh quietud, gràcies per la claror que m’has oferta
en una existència inerta la nit assaona
oh placidesa, queda’t amb mi encara una estona
només una estona, va
t’he enyorat massa
silenci en espiral, granat sota el carbassa
saps que em deus una aurora boreal

jo he encarat el mestral amb només això i l’anna
els sorolls de la nit
o silencis
les altes hores passen
res més que el silenci i un foc sota cendres llunyanes
el matí serà rosa però ara la nit és cansada
sota silencis de palla
que sols talla la bandera alba d’un boombap
per fer de cada espina espurna
una sublimació d’ensomni
el que en dic pau nocturna
hi ha qui en diu insomni

part 15 (manresa)

aquí no dorm ni cristo, marica
nits de benzina i misto calant foc al que tenim massa vist
un dit amunt a la pasma i una abraçada a qui fa rap
aquí no hi ha competi, saps?
se l’ha menjada la sororitat

sota la lluna plena cremen els folis
llobes de mena en aquest cypher licantròpic que no pararà
hip hop en vena sense tòpics
el que és fer~vos bavejar
hi ha qui en diu insomni

part 16 (castellví)

rebentada i no puc dormir
no és un oxímoron, és una ratllada
al meu món hi ha només ratllada
deixant tirada la penya i menjant~me el cap
no hi ha res més fort que la manca de voluntat

pel cul han anat a prendre mesura i càlcul
els bàndols canvien quan ja sols et conforta el rap dur
i deixo el ser persona per qui sap du’l
de colque cosa hauran servit les nits passaes escoltant l’abdul

dant la força malgrat emanar sang
entre crani i còrnia i càntics amenaçants
rere plans impostos que ha anat arrabassant
questa manca innata de ser interessant

perquè no tempto i hi ha qui ho troba embarassant
i no ho entén, tu
si ni a fem rap la mea cara saen ni a ponent punk
jo estic berenant amb la mama san així que téntol
no he vingut a fer~me mala sang

que ja ho he fet i no hi he guanyat res
només perdre el temps entre trens
ja m’ho conec, nina, no m’ho invento
i si calen referents un dia rescataré algun vers
xapar la boca a nens de mè sempre fa plez
però seguiré encantant la nit, això sí que no afluixa
fent més por que una bruixa i dobles sentits més aguts que un mongui
el que en dic no fugir, perquè aquest cop no he fugit
hi ha qui en diu insomni

part 17 (sbd)

avui el sol es torna a cagar en mi
volia soprendre’m al llit i m’ha trobat com l’esperava
m’ha trobat com de costum amb les ulleres posades
sí, m’ha trobat alçant~li amunt el dit

de sol a sol? nah
a açò d’a soles no em guanya ni una
aquí sempre udolant amb els jornals de lluna a lluna
i essent que tenc el temps comptat
de colque cosa hauran servit les nits passaes escoltant pat

les nits llegint le guin, les nits escoltant ceschi
les nits maleint que el cap se’m sobreescalfi i no refresqui
les nits en què he escrit cada vers que quedarà en l’oblit
i beneint les nits en què vaig cremar aquells que havia escrit
de colque cosa hauran servit
encara que ara no els trobi de què
però tant hi fa, ja faré el ple a la propera
no hi ha desfeta, sols comiat
perquè sí que em canso però almanco sé que m’hi he tornat

i potser es podia fer sense hipotecar el son
i potser es podia fer abans d’última hora sens patir pel tic~tac
i potser es podia fer amb un sound system que no fos can feedback
però si es podia, jo no sé com

jo faig les coses com em surten
potser per’xò em quedo curta i no hi arribo
és normal, tia, és que no ets l’adibou
això és la vida real, no la puta vaca connie
i si passo la nit somiant
hi ha qui en diu insomni

part 18 (pollença)

fa malícia que tot el que val la pena el sol s’ho perdi
el sol i tothom menys quatre gats
mai no he estat trending
però no és per’xò que ho faig, sinó per necessitat
jo he arribat a pollença fugint de l’incendi

les flames de l’oblit, llengües de fvck you
i el xoc d’observar d’on venia i com he anat fent
i des del primer concert a beni an beni
de colque cosa hauran servit les nits passades escoltant la keny

quan tenia encara energia
però és que ara ja estic cansada i em sento més morta que viva
baldada, lassada, llastada, desfeta
aplanada, exànime i exsangüe de tan aixafada i feta pols
plegada en dos extrems, meitats oposades
i el temps perdut les té prostrades
i una d’elles em crida que continuï malgrat abatuda
però l’altra ja no pot dir ni pruna i resta muda

cruixen la fe i la voluntat, ho not al pit
em senc cruixida en cada sentit
potser vindran d’aquí a cinc anys
a dir~me que això era el millor que mai havien sentit
o potser ja m’ho han dit, no ho sé
només sé que ara em senc com n’aina dient estic rebentada, judith
i crec que m’adormo
crec que m’adormo, judith
no vull pus estar desperta
bona nit

- lirik lagu una altra juny

Lirik lagu lainnya:

LIRIK YANG LAGI HITS MINGGU INI